American Way of Life

L'American Way of Life, o simplement American Way (estil de vida a la americana) es basa en l'individualisme, dinamisme, pragmatisme, humanisme i en el progrés, típics dels E.U.A.^[1]

El supermercat, amb els precuinats i els congelats, va ser una creació típicament nord-americana, i també els cinemes i les hamburgueseries per a automobilistes. El públic hi acudia amb uns enormes automòbils que consumien grans quantitats de benzina, aleshores molt barata. Com a residències, els anys cinquanta van posar de moda els Levittowns (William Levitt n'havia estat l'impulsor) o barris residencials d'habitatges unifamiliars per a classes mitjanes, amb esglésies, escoles i magatzems propis, que incloïen una tòpica competència pel consum entre veïns. Tot plegat un malbaratament ecològic de recursos. Tanmateix, sobre aquesta extraordinària situació econòmica, hi planaven dubtes i inseguretats derivades de l'enfrontament amb els soviètics durant la guerra freda.^[2]

Des d'un punt de vista crític (l'autocrítica i el respecte a la discrepància també és una característica d'aquesta manera d'entendre la vida), se n'assenyala el reduccionisme als valors del segment de població identificat amb les sigles WASP (blancs, anglosaxons i protestants, com van ser els primers colons de la costa Est), el consumisme i els conceptes denominats « somni americà », « religió civil americana » i « excepcionalisme americà », la creença nacionalista - jingoista en què els Estats Units són una cosa única al món, el nou « poble elegit ». La lliure empresa, el mercat lliure o el capitalisme són vistos, de forma ambivalent, com a virtuts o vicis del sistema: bé perquè permeten el ple desenvolupament de la personalitat, portant als majors graus de llibertat i eficiència ; o bé perquè expressen l'egoisme^[3] i la cobdícia que aboquen a l'explotació i la desigualtat, obligant a tots a disputar una carrera de rates (rat race).